Per a comprendre què es cultiva en practicar mindfulness, és necessari secundar-se en la literatura científica i en els models psicològics que han tractat d’identificar els seus components. Diversos autors coincideixen que el mindfulness està compost per un conjunt d’habilitats psicològiques interrelacionades (Pérez & Botella, 2006; Vásquez-Dextre, 2016).
Entre els principals components que s’entrenen amb la pràctica es troben:
Atenció al moment present
Fa referència a la capacitat de dirigir l’atenció a l’ací i ara, tant cap a l’experiència interna (pensaments, emocions, sensacions corporals) com cap a l’experiència externa, en lloc de quedar atrapats en el passat o en anticipacions del futur (Bishop et al., 2004; Shapiro et al., 2006).
Obertura a l’experiència
Implica observar el que ocorre sense filtrar l’experiència a través de creences prèvies o interpretacions automàtiques. Es tracta d’aproximar-se a cada experiència (agradable o desagradable) amb una actitud de curiositat i novetat (Bishop et al., 2004).
Acceptació
L’acceptació es refereix a la capacitat de permetre que l’experiència siga tal com és, sense defenses ni intents de control o evitació. Des d’aquest enfocament, acceptar no significa resignar-se, sinó deixar de lluitar amb allò que ja està passant (Hayes, 2016).
Deixar anar
Aquest component fa referència a aprendre a deixar anar l’aferrament a pensaments, emocions o situacions. Tendim a vincular el control amb la seguretat, però aquesta tendència entra en conflicte amb la naturalesa canviant de l’experiència. Reconèixer la impermanència permet una relació més flexible i menys sofrimente amb el que passa (Simón, 2014).
Intenció
La intenció al·ludeix al propòsit personal amb el qual cada persona s’acosta a la pràctica. Encara que el mindfulness no busca resultats immediats durant la meditació, sí que implica comptar amb una orientació interna que actue com una brúixola i done sentit a l’entrenament (Pérez & Botella, 2006).
Gratitud
La pràctica del mindfulness afavoreix la gratitud en ajudar a observar l’experiència present amb més consciència i menys enfocada en el dèficit. Aquesta mirada més oberta facilita el reconeixement d’aspectes valuosos de la vida quotidiana i s’associa amb una major sensació de benestar i satisfacció vital (Voci et al., 2019).
Compassió
Mitjançant l’observació sense judici de pensaments i emocions, el mindfulness promou una actitud més compassiva cap a un mateix, reduint l’autocrítica i facilitant una millor regulació emocional, factors vinculats a un major benestar psicològic (Voci et al., 2019).
